Introducció: explorant la llibertat de Déu

Què tan lliure és Déu? Aquesta pregunta convida a una profunda exploració filosòfica i teològica, ja que toca la naturalesa de l’omnipotencia divina i els límits del poder de Déu. En aquest article, desempaquetarem aquests temes profunds, abordant el que Déu pot i no pot fer, i què significa dir que Déu és omnipotent. A més, explorarem la idea de si la llibertat de Déu té alguna limitació i, si és així, quines implicacions tenen per entendre la seva naturalesa.

Omnipotencia divina: què pot fer Déu?

Al nucli de la discussió hi ha el concepte d’** omnipotencia divina**. Sovint es defineix com la capacitat de Déu de fer qualsevol cosa que sigui lògicament possible. Tanmateix, aquesta definició requereix matisos. L’omnipotència de Déu no vol dir que pugui realitzar **contradiccions lògiques**. Per exemple, **Déu no pot crear un solter casat** o **fer un cercle quadrat**. No es tracta de tasques genuïnes, sinó de simples absurds, combinacions de paraules que no tenen cap significat real.
Quan considerem la capacitat de Déu per actuar, el seu poder només està limitat per la **lògica**. Un exemple d’això seria el clàssic enigma: “Pot Déu crear una roca tan pesada que no la pugui aixecar?” Aquesta és una altra contradicció lògica. La incapacitat de Déu per fer aquestes coses no disminueix la seva omnipotencia; simplement reflecteix la naturalesa de la lògica mateixa.

La llibertat de Déu en la creació

Un altre aspecte important de la llibertat de Déu rau en la seva **capacitat de crear**. La **visió cristiana tradicional** sosté que la creació va ser un **acte de lliure voluntat** de Déu. Això vol dir que Déu no es va veure obligat a crear l’univers; podria haver escollit no crear res. Els filòsofs expressen aquesta idea imaginant un món possible en el qual **només existeix Déu**. En aquest escenari, no hi ha univers, ni temps ni espai, només Déu, existint sol. Això és totalment concebible i subratlla la profunditat de la llibertat de Déu.
A més, la llibertat creativa de Déu no es limita a la creació d’un sol univers. **Déu podria crear múltiples universos**, fins i tot un nombre infinit d’ells, si així ho desitjava. La idea que aquest univers és l’únic univers possible no és un compromís de la teologia cristiana. Com a **ésser infinit**, el poder de Déu per crear és il·limitat.

Límits a la llibertat de Déu: Déu pot pecar?

Tot i que el poder de Déu és vast, hi ha certes coses fins i tot **Déu no pot fer**. Una limitació clau és que **Déu no pot pecar**. A primera vista, això pot semblar una limitació moral més que lògica. Tanmateix, es deriva del fet que **Déu és essencialment bo**. Segons **St. Anselm**, Déu és el **més gran ésser concebible**, i part d’aquesta grandesa és la **perfecció moral**.
La noció que Déu no pot pecar està arrelada en la **necessitat lògica**, no només en la preferència moral. Que Déu pequi seria una contradicció en termes, com la idea d’un solter casat. **La imperfecció moral** és incompatible amb el concepte d’un **ésser moralment perfecte i totpoderós**. Per tant, la incapacitat de Déu per pecar no soscava la seva omnipotencia sinó que confirma la seva naturalesa perfecta.

La naturalesa del culte i la perfecció

Una implicació important de la perfecció moral de Déu és la **dignitat de l’adoració**. Un ésser que és poderós però moralment defectuós no seria mereixedor de ser adorat. De la mateixa manera que no venerem els nostres **pares** per crear-nos, el fet de ser el nostre creador no mereix automàticament adoració. Perquè **Déu** sigui veritablement digne de **adoració**, ha d’encarnar els estàndards morals més alts.
Això porta a entendre que la **perfecció moral** és intrínseca a la naturalesa de Déu. Si hi hagués un ésser immensament poderós però moralment imperfecte, podríem concebre un ésser més gran, un que és alhora poderós i moralment perfecte. Per tant, aquest ésser moralment defectuós no seria Déu, ja que Déu ha de ser el **més gran ésser concebible**, digne de culte a causa de la seva perfecció.

Coneixement mitjà: un altre límit a la llibertat de Déu

Una altra limitació fascinant a la llibertat de Déu sorgeix del concepte de **coneixement mitjà**. Aquesta és la idea que **Déu coneix tots els resultats possibles** de les decisions lliures abans que passin. **El coneixement mitjà** es refereix a la veritat dels **contrafactuals de la llibertat**: declaracions sobre què triarien les criatures lliures en qualsevol circumstància donada. Aquests contrafactuals són **veritats contingents**, és a dir, depenen de les lliures eleccions dels individus i no són veritats necessàries com els fets matemàtics.
El que és interessant del coneixement mitjà és que implica que Déu no determina com actuaran els individus en una situació determinada. **Déu sap què faries**, però Ell no t’obliga** a prendre una decisió concreta. Això vol dir que **Déu no és lliure** per determinar aquestes opcions, ja que depenen del vostre lliure albir.
Com a resultat, hi ha mons possibles que són **lògicament possibles** però que no són **viables** perquè Déu els creï. Són mons en què, donades les lliures eleccions dels individus, determinats resultats no són possibles. Per exemple, pot ser que no hi hagi un món factible en què **tothom decideixi lliurement fer el correcte**. Això té implicacions importants per entendre el **mal** al món, ja que suggereix que Déu pot tenir **cap opció factible** per crear un món sense algun grau de pecat o imperfecció.

Mons factibles i la Providència de Déu

A partir del seu coneixement mitjà, **Déu pot triar** crear un món a partir del conjunt de **mons factibles**: mons que s’alineen amb les lliures eleccions dels individus i amb els propòsits més amplis de la seva creació. Un cop Déu ha **escollit** un món factible per actualitzar, Ell permet que es desenvolupi segons les lliures decisions dels seus habitants.
Aquest concepte de **mons factibles** proporciona un marc lògic per entendre **la providència de Déu** i el seu paper en la presència del mal al món. Si no hi ha un món factible en el qual cada persona decideixi fer el bé, llavors una certa quantitat de **pecat i sofriment** podria ser inevitable, fins i tot en un món creat per un Déu omnipotent.

Conclusió: la llibertat de Déu i les seves implicacions

En explorar la qüestió de com de lliure és Déu, descobrim que l’omnipotència de Déu, tot i que és vasta, està modelada per la consistència lògica i la perfecció moral. **Déu no pot pecar**, ni pot realitzar tasques lògicament impossibles com crear un solter casat. Aquestes limitacions no són defectes sinó que reflecteixen la **naturalesa de Déu** com el **més gran ésser concebible**.
La llibertat de Déu per crear múltiples mons o cap món emfatitza la seva completa sobirania. Tanmateix, el concepte de **coneixement mitjà** mostra que fins i tot la llibertat de Déu està modelada per les lliures eleccions dels individus. En última instància, les eleccions de Déu per crear un món estan influenciades pel seu coneixement del que farien les criatures lliures en diferents circumstàncies.
Aquesta comprensió de la llibertat i les limitacions de Déu ofereix una visió profunda de la naturalesa de l’omnipotencia divina. Per a una exploració més profunda d’aquestes idees, podeu veure la discussió completa aquí: William Lane Craig – How Free is Déu?.