Introducció: el misteri de la creació divina

Una de les preguntes més profundes de la teologia i la filosofia és si Déu va crear l’univers a partir del no-res. Aquesta idea, sovint anomenada **creació ex nihilo** (del llatí “del no-res”), s’ha debatut durant segles. La doctrina de la creació afirma que **Déu és la font de tot allò que existeix fora d’ell mateix**, però què significa que Déu ho hagi creat tot sense utilitzar cap material preexistent? En aquest article, explorarem el concepte de **creació divina**, com s’alinea amb la cosmologia moderna i les implicacions que té per a la nostra comprensió de l’univers.

Entendre la creació a través de les causes d’Aristòtil

Per copsar el concepte de creació des del no-res, primer hem d’entendre **la distinció d’Aristòtil entre diferents tipus de causes**. Segons Aristòtil, hi ha dos tipus principals de causes: la **causa eficient** i la **causa material**.
Una **causa eficient** és la causa que fa existir alguna cosa. Per exemple, Miquel Àngel és la causa eficient de l’estàtua de David perquè és l’artista que la va crear. D’altra banda, la **causa material** és la substància física utilitzada per fer alguna cosa, com el marbre que Miquel Àngel utilitzava per esculpir l’estàtua.
En el context de la creació divina, **Déu és la causa eficient** de tot allò que està fora d’ell mateix. Ho va portar tot a l’existència, però —i aquesta és la part clau— no hi havia cap **causa material** implicada. No hi havia cap substància o matèria preexistent que Déu utilitzés. La doctrina de la creació ex nihilo afirma que **Déu va crear l’univers a partir del no-res**, incloent tota la matèria, l’energia, l’espai i el temps.

Cosmologia i creació modernes

La idea que l’univers va sorgir del no-res no és només un concepte teològic sinó també un que troba **suport en la cosmologia moderna**. La investigació astrofísica del segle passat ha revelat que l’univers **no és etern**: va tenir un començament. Els cosmòlegs han traçat l’univers fins a un moment en el temps conegut com el **Big Bang**, un moment en què l’espai i el temps van començar a existir.
Abans del Big Bang, **no hi havia espai ni temps**. L’univers es redueix fins a un límit més enllà del qual no existia res. Aquesta conclusió s’alinea notablement bé amb la **doctrina de la creació**. Si l’espai i el temps són finits i tenen un punt de partida, això dóna suport a la idea que **Déu va portar l’univers a l’existència del no-res**.
Aquesta confirmació científica moderna de l’inici de l’univers és una validació dramàtica d’una creença que ha estat durant molt de temps central a la **teologia judeocristiana**. Durant segles, els teòlegs han mantingut que **Déu ho va crear tot sense utilitzar cap material preexistent**, i ara, la cosmologia proporciona proves sòlides per recolzar aquesta afirmació.

La creació i l’absència d’una causa material

Un dels aspectes més desafiants de la doctrina de la creació és la idea que **Déu ho va crear tot sense cap causa material**. En la nostra vida quotidiana, estem acostumats a veure coses fetes amb altres materials. Per exemple, un fuster utilitza fusta per construir mobles i un artista utilitza pintura per crear una pintura. Però quan es tracta de la creació divina, **Déu no tenia cap “matèria primer” per treballar**.
Aquest concepte és difícil d’entendre perquè va en contra de la nostra comprensió normal de com es fan les coses. Tanmateix, és essencial per a la doctrina de la **creació ex nihilo**. **El poder creatiu de Déu no està limitat** per la necessitat de matèria preexistent. En lloc d’això, Ell va portar tot —**matèria, energia, espai i fins i tot el temps**— des del no-res absolut. Aquesta és una distinció fonamental entre els creadors humans i el **Creador diví**.

El paper de Déu com a causa eficient

En entendre que **Déu és la causa eficient** de tot, podem veure que el seu acte de creació és únic i sense igual. A diferència dels creadors humans, que estan limitats per materials físics, **l’acte de creació de Déu** és pur i lliure d’aquestes limitacions. No va donar forma ni modelar l’univers a partir d’una altra cosa; Simplement **la va donar a l’existència** per la seva voluntat.
Això ens porta a la idea que **Déu és atemporal i existeix fora del temps i l’espai**. Mentre que l’univers té un principi, **Déu és etern**. Va existir abans de l’univers i, per tant, no està limitat per les limitacions del temps o de la matèria. El fet que Déu pugui treure alguna cosa del no-res parla del seu **poder i naturalesa infinites**.

La importància de la creació a partir del no-res

La idea que **Déu va crear l’univers a partir del no-res** té implicacions profundes sobre com entenem la realitat. En primer lloc, vol dir que **l’univers no és etern**: va tenir un principi, i aquest principi va venir de Déu. Això desafia la creença filosòfica de llarga data, especialment en el **pensament grec antic**, que l’univers sempre havia existit d’alguna forma.
A més, la creació ex nihilo destaca la **dependència de totes les coses de Déu**. Si Déu és la causa eficient de tot, aleshores tot el que existeix li deu la seva existència. **Sense Déu**, no existiria res, ni tan sols el concepte d’espai o temps. Aquesta constatació emfatitza la idea que la creació no és només un esdeveniment puntual, sinó un acte continu de **mantenir l’univers**.

Com s’alinea la creació amb els descobriments científics

L’**alineació entre la teologia i la ciència moderna** és un dels aspectes més emocionants d’aquesta discussió. El descobriment que l’univers va tenir un començament, el Big Bang, és coherent amb la idea que **Déu va crear l’univers del no-res**. Durant segles, la **teologia judeocristiana** es va oposar a la creença filosòfica grega que l’univers era etern. Ara, la **cosmologia dóna suport a l’afirmació teològica** que l’univers és finit i va tenir un començament.
Aquest descobriment científic dóna més credibilitat a la **doctrina de la creació**. Mostra que les idees teològiques sobre els orígens de l’univers no són només qüestions de fe, sinó que també es poden **avalar per proves empíriques**.

Conclusió: reflexionant sobre la creació i l’existència

El concepte de **creació a partir del no-res** és un dels temes més profunds i fascinants de la teologia. Desafia la nostra comprensió de com surten les coses i revela el **poder únic de Déu** com a Creador de totes les coses. En entendre Déu com la causa eficient de tot, sense necessitat de cap material preexistent, arribem a apreciar la **naturalesa infinita de la creació divina**.
Els descobriments recents en **cosmologia moderna** ofereixen un fort suport a la doctrina de la **creació ex nihilo**. La idea que l’univers va tenir un començament s’alinea perfectament amb la creença que **Déu ho va crear tot del no-res**. Aquesta harmonia entre la fe i la ciència aprofundeix en la nostra comprensió d’ambdues i ens recorda el **misteri i el poder** de l’acte creatiu de Déu.
Si us interessa aprofundir en aquest tema, us animo a veure aquest vídeo on es parla detalladament de la idea de la **creació a partir del no-res**: William Lane Craig – Déu va crear a partir del no-res?.