Introducció: el dilema de la sobirania de Déu i els objectes abstractes
La relació entre Déu i els objectes abstractes presenta un dels reptes més profunds de la teologia filosòfica. Pot un Déu omnipotent i sobirà conviure amb objectes abstractes eterns i increats com els números, la lògica i les formes? Aquest article aprofundeix en la complexa qüestió de la sobirania de Déu i com interactua amb objectes abstractes. A través de l’exploració de diversos enfocaments filosòfics, inclosos el platonisme, el conceptualisme i l’anti-realisme, descobrirem les maneres en què els teòlegs intenten mantenir l’autoritat absoluta de Déu mentre aborden l’existència d’entitats abstractes.
Per què els objectes abstractes desafien la sobirania de Déu
Per a molts creients, Déu és l’ésser suprem, autosuficient, que existeix independentment de qualsevol altra cosa. Aquest concepte de *seïtat* divina —la capacitat de Déu d’existir completament per Ell mateix— forma la base de la teologia cristiana. Tanmateix, l’existència d’objectes abstractes, com ara veritats matemàtiques o lleis lògiques, suposa una amenaça per a aquesta sobirania. Si aquests objectes existeixen necessàriament i independentment de Déu, vol dir això que Déu ja no és suprem?
Aquest dilema ha preocupat profundament els filòsofs cristians. El doctor William Lane Craig, un destacat filòsof teista, anomena l’existència d’objectes abstractes com una de les objeccions més poderoses a la sobirania de Déu. Argumenta que si aquests objectes són eterns i no creats, aleshores soscaven l’autosuficiència de Déu, plantejant un repte més gran que fins i tot el problema del mal.
L’argument d’indispensabilitat per a objectes abstractes
Un dels principals arguments a favor dels objectes abstractes es coneix com l’argument de la indispensabilitat. Segons aquesta visió, certs objectes, com ara nombres, conjunts o proposicions, són indispensables per a la nostra comprensió de la realitat. Per exemple, quan diem: “Hi ha cinc pomes a la taula”, ens referim implícitament al número “cinc”. Si afirmacions com aquestes són certes, llavors han d’existir objectes abstractes com els nombres.
La segona premissa d’aquest argument és que com que aquests objectes abstractes formen part del nostre llenguatge quotidià i de la nostra comprensió científica, han d’existir de manera independent i necessària, igual que Déu. Aquí és on rau la tensió: si els objectes abstractes existeixen tan necessàriament com ho fa Déu, com pot Déu mantenir la seva sobirania sobre tot?
Realisme i platonisme
El realisme és la creença que els objectes abstractes existeixen independentment del pensament humà. Una de les formes més conegudes de realisme és el platonisme, que sosté que els objectes abstractes existeixen en un regne propi, separats del món físic i fins i tot de Déu. Aquesta idea, introduïda per primera vegada pel filòsof grec Plató, suggereix que objectes com els nombres o les formes tenen una existència eterna i inalterable.
Per a un platònic, les veritats matemàtiques o els principis lògics no són creats per Déu sinó que existeixen de manera independent i necessària. Aquesta visió entra directament en conflicte amb la idea de Déu com a creador de totes les coses, la qual cosa porta a molts filòsofs teistes a buscar alternatives.
Conceptualisme: objectes abstractes com a pensaments divins
Una alternativa al platonisme és el *conceptualisme*, la idea que els objectes abstractes existeixen com a pensaments en la ment de Déu. En lloc de ser independents, aquests objectes són creacions de l’intel·lecte de Déu. Aquesta visió preserva la sobirania de Déu perquè suggereix que els números, la lògica i altres entitats abstractes depenen completament de Déu per a la seva existència.
El conceptualisme s’alinea amb les visions teistes tradicionals de Déu com a creador de tot, inclosos els conceptes abstractes. Si els objectes abstractes són només idees en la ment de Déu, llavors no desafien la seva autosuficiència. Aquest enfocament ha estat històricament acceptat per teòlegs com Augustine i, més recentment, per Alvin Plantinga, un destacat filòsof cristià.
Tanmateix, el conceptualisme s’enfronta als seus propis reptes. Per exemple, si Déu crea objectes abstractes, posseeix Ell mateix aquestes propietats abans de crear-los? Això condueix al que els filòsofs anomenen el “problema del bootstrapping”: la idea que Déu hauria de posseir certes propietats per crear aquestes propietats, donant lloc a una explicació circular.
El problema de l’arrencada
El problema de l’arrencada sorgeix quan intentem explicar com Déu crea propietats que Ell mateix ja ha de posseir. Per exemple, per crear la propietat de “ser poderós”, Déu hauria de ser ja poderós. Això crea una mena de bucle explicatiu, on Déu ha de confiar en propietats que encara no ha creat. Aquesta circularitat fa que el conceptualisme sigui menys atractiu per a alguns filòsofs, que el veuen com una solució inadequada al problema dels objectes abstractes.
Antirealisme: rebutjar l’existència d’objectes abstractes
Un altre enfocament per resoldre la tensió entre la sobirania de Déu i els objectes abstractes és *anti-realisme*. Els antirealistes argumenten que els objectes abstractes no existeixen realment. En canvi, són simplement ficcions útils o eines lingüístiques convenients que ens ajuden a descriure el món. En aquest punt de vista, les afirmacions sobre nombres o principis lògics són certes en un sentit pràctic, però no ens comprometen amb l’existència real d’aquestes entitats.
Una teoria antirealista es coneix com a *teoria de la pretensió*, que suggereix que quan parlem d’objectes abstractes, estem simplement fingint que existeixen. Per exemple, quan fem servir el llenguatge matemàtic, ens estem involucrant en una mena de joc intel·lectual que ens ajuda a entendre el món físic, però no fem cap compromís ontològic amb l’existència dels mateixos nombres.
Un altre enfocament antirealista és el *neutralisme*, que sosté que les afirmacions sobre objectes abstractes poden ser certes sense implicar que aquests objectes existeixen realment. El neutralisme evita els esculls tant del realisme com del ficcionalisme, ja que ens permet parlar d’entitats abstractes sense comprometre’ns amb la seva existència.
Neutralisme: un punt mitjà
El neutralisme, defensat per filòsofs com Jody Azzouni, ofereix un punt mitjà entre el realisme i l’antirealisme. Segons aquesta visió, les afirmacions sobre objectes abstractes són certes, però no són ontològicament compromeses. En altres paraules, podem parlar de nombres, conjunts i proposicions sense afirmar que aquestes coses existeixen de manera independent en algun àmbit abstracte.
Per als teistes, el neutralisme és una opció atractiva perquè evita els reptes teològics del platonisme alhora que ens permet utilitzar el llenguatge matemàtic i lògic de manera significativa. El neutralisme preserva la sobirania de Déu negant l’existència d’objectes abstractes independents, però reconeix la utilitat pràctica d’aquests conceptes.
Conclusió: inspirada en la investigació filosòfica
Després d’explorar aquestes diverses perspectives, queda clar que la qüestió de Déu i dels objectes abstractes està lluny de ser simple. Del realisme a l’antirealisme, els filòsofs continuen lluitant per com conciliar la sobirania de Déu amb l’existència d’entitats abstractes. Si bé el conceptualisme ofereix una solució teista, els punts de vista antirealistes com el neutralisme ofereixen una manera de navegar per aquests problemes sense comprometre la supremacia de Déu.
Vaig trobar inspiració en l’enfocament del Dr. William Lane Craig sobre aquest tema complex. La seva profunda exploració filosòfica ha donat forma a la meva comprensió d’aquest profund problema. Si esteu intrigats i voleu aprofundir, us recomano que mireu aquest vídeo perspicaç: William Lane Craig Retrospective V : Déu i objectes abstractes | Més a prop de la veritat. Pot desafiar i ampliar la vostra perspectiva sobre Déu, la realitat i la naturalesa dels objectes abstractes.