Introducció: explorant el concepte de creació des del no-res

Una de les preguntes més fonamentals de l’existència és: com va ser tot? Durant segles, tant la teologia com la ciència han intentat respondre aquesta pregunta. El concepte de **creació a partir del no-res**, també conegut com **creatio ex nihilo**, ha tingut un paper central en la **tradició judeocristiana**, postulant que Déu va crear l’univers del no-res, sense cap material preexistent. En aquesta discussió, explorarem les perspectives teològiques i científiques sobre la creació de l’univers, amb les idees del filòsof **William Lane Craig**.

Entendre el concepte de creació des del no-res

Segons **William Lane Craig**, la doctrina de la creació sosté que Déu és la **causa eficient** de l’univers, és a dir, ell ho va portar tot a l’existència. Això s’alinea amb la **distinció d’Aristòtil** entre diferents tipus de causes. Aristòtil va identificar una **causa eficient**, que produeix alguna cosa, i una **causa material**, que és la substància física de la qual està feta alguna cosa. Per exemple, **Miquel Àngel** va ser la causa eficient de l’estàtua **David**, mentre que el marbre que va esculpir va ser la causa material.
En el cas de l’univers, Craig explica que Déu és la causa eficient, responsable de fer que tot existeixi. No obstant això, no hi havia cap causa material, ja que no hi havia “coses” preexistents amb què Déu treballés. La doctrina de la creació afirma que **la matèria, l’energia, l’espai i el temps** van ser creats per Déu, emfatitzant que abans de la creació, res no existia excepte Déu.

La intersecció de la teologia i la cosmologia

La **cosmologia** contemporània té paral·lelismes fascinants amb la doctrina de la creació a partir del no-res. Els cosmòlegs estudien l’origen de l’univers i ho han traçat tot fins a un punt en el temps, sovint conegut com el **Big Bang**. Aquest model suggereix que l’univers va començar des d’un estat increïblement petit, calent i dens, expandint-se amb el temps al cosmos que veiem avui.
Craig crea connexions entre el **model del Big Bang** i la idea teològica de la creació. Suggereix que la **singularitat** inicial —un punt de densitat i energia infinites— va ser creada per Déu. A partir d’aquesta singularitat, es va crear tot l’**espai, temps, matèria i energia**. Des de la visió cristiana, aquest moment de la creació va ser ex nihilo, és a dir, Déu ho va crear tot a partir del no-res, sense utilitzar cap material preexistent.

El Big Bang i la Doctrina de la Creació

Durant segles, la idea que l’univers va tenir un començament es va trobar amb escepticisme. Els filòsofs grecs antics, els **naturalistes** moderns i els materialistes sovint creien que l’univers era etern i increat. Aquesta visió va suposar un desafiament directe a la doctrina judeocristiana de la creació des del no-res. Tanmateix, Craig assenyala que els desenvolupaments de la cosmologia del segle XX, especialment la **teoria del Big Bang**, han canviat dràsticament aquesta perspectiva.
El **Big Bang** va donar suport científic a la idea que l’univers va tenir un començament, donant credibilitat a la doctrina teològica de la creació des del no-res. Com assenyala Craig, la cosmologia moderna ha establert que hi ha un **límit passat** a l’univers, abans del qual no existia res. Aquesta troballa recolza la visió que l’univers tenia un punt de partida específic, alineant-se amb el concepte teològic de creació.

Reptes per a la creació des del no-res

Tot i que la **teoria del Big Bang** ha guanyat una acceptació generalitzada, encara hi ha punts de vista alternatius tant en ciència com en teologia. Alguns teòlegs argumenten que no hi ha cap interès teològic profund sobre si l’univers va ser creat a partir del no-res o si Déu simplement ha mantingut un **univers etern**. Craig, però, creu que es tracta d’una retirada davant del materialisme científic. Argumenta que la **teologia** no s’ha de protegir de l’escrutini i que la doctrina de la creació del no-res és compatible amb l’evidència científica moderna.
Des d’un punt de vista **cosmològic**, alguns científics proposen models alternatius per explicar l’origen de l’univers. Una teoria suggereix que l’univers podria haver sorgit d’una **escuma còsmica**, on les **singularitats** es formen i s’expandeixen en un procés continu, creant una sèrie infinita de **Big Bangs**. Des d’aquesta visió, l’univers pot semblar que té un inici, però en realitat, el procés ha continuat per sempre.
Tanmateix, Craig assenyala que molts d’aquests models alternatius han demostrat ser **incoherents** o **falsificats** per dades científiques. Subratlla que els intents d’evitar l’inici absolut previst pel model estàndard del Big Bang han fracassat en gran mesura. Models com la **teoria de l’estat estacionari**, els **universos oscil·lants** i els **models inflacionistes** s’han descartat o s’ha demostrat que encara impliquen un començament. Per tant, Craig argumenta que la **visió predominant** entre els cosmòlegs és que l’univers realment va tenir un començament.

Evidència científica i implicacions teològiques

El 2003, els cosmòlegs **Arvind Borde**, **Alan Guth** i **Alexander Vilenkin** van desenvolupar un teorema que mostrava que **models cosmològics**, inclosos els que proposen **universos oscil·lants o de dimensions superiors* *, no es pot estendre infinitament al passat. Aquesta troballa suggereix que fins i tot els models que involucren múltiples universos o dimensions superiors encara han de tenir un **límit passat**, reforçant la idea d’un començament.
Tot i que el **cas no està completament tancat**, ja que la ciència està sempre en evolució, Craig creu que la visió de la **creació ex nihilo** està fortament recolzada per la millor evidència científica disponible. Com a mínim, argumenta que els creients en la creació del no-res es mantenen fermament dins de la **ciència convencional** avui, un canvi notable respecte a l’escepticisme dels segles anteriors.

Conclusió: teologia i ciència en harmonia

El concepte de **creació a partir del no-res** continua inspirant discussions profundes sobre la naturalesa de l’univers i el paper de Déu en el seu origen. La **teoria del Big Bang** i la **cosmologia** moderna han aportat credibilitat científica a la idea **judeocristiana** d’un començament, demostrant que tant la teologia com la ciència poden oferir una visió d’aquesta profunda qüestió.
El treball de William Lane Craig demostra com la **doctrina teològica** i els **descobriments científics** poden ser mútuament informatius. Si bé alguns científics i teòlegs ofereixen explicacions alternatives, l’evidència predominant recolza la idea que l’univers va tenir un començament. La qüestió de com i per què va començar l’univers segueix sent un dels temes més intrigants tant en ciència com en teologia.
Si teniu curiositat per obtenir més informació, podeu veure la discussió completa: William Lane Craig – Wondering About God.