Introducció: un Déu omniscient pot canviar d’opinió?

La qüestió de si Déu pot canviar d’opinió ha intrigat els teòlegs i filòsofs durant segles. Planteja preguntes profundes sobre la naturalesa de Déu, especialment la seva omnisciència i perfecció. Si Déu ho sap tot, incloses les seves accions futures, quina base hi hauria per canviar d’opinió? En aquest article, explorem si un Déu perfecte i omniscient podria canviar mai i quines implicacions té això per entendre la naturalesa divina.

L’argument contra Déu que canvia d’opinió

L’argument que Déu no pot canviar d’opinió es basa en la creença que Déu és omniscient: ho sap tot, inclòs el futur. Com a ésser omniscient, Déu posseeix la presciencia no només del que faran les seves creacions, sinó també de les seves pròpies accions. Aquest concepte suggereix que Déu ja coneix totes les proposicions futures sobre les seves decisions, com ara “Déu separarà el Mar Roig” i el seu valor de veritat.
Tenint en compte això, no hi ha cap informació o motiu nou que pugui impulsar Déu a reconsiderar o ajustar les seves decisions. La noció de canviar d’opinió està inherentment lligada a la ignorància, un estat on no es disposa de tota la informació necessària per prendre una decisió. Tanmateix, com que Déu és omniscient i lliure de la ignorància, no té necessitat de canviar d’opinió.

Per què canviar d’opinió suggereix imperfecció

Si canviar d’opinió té les seves arrels en una manca de coneixement prèvia, llavors es podria veure com una imperfecció. Un ésser que canvia d’opinió primer ha d’haver pres una decisió basada en informació incompleta o errònia. Aleshores adquireixen nous coneixements, que els porten a revisar la seva decisió. Per als humans, això pot suposar una millora, ja que alinea el seu pensament amb la realitat.
Tanmateix, en el cas d’un ésser perfecte com Déu, aquest procés implicaria una imperfecció prèvia. Si Déu ja és perfecte en coneixement i saviesa, no hi ha ignorància per vèncer. Per tant, canviar d’opinió no seria un signe de progrés, sinó més aviat una indicació que els seus coneixements previs faltaven, cosa que contradiu el concepte d’omnisciència divina.

Actes de gràcia de Déu: creació i salvació

Tot i que la idea de canvi pot implicar una millora per a éssers finits com nosaltres, no s’aplica a Déu. Com a ésser perfecte, Déu no millora ni guanya noves qualitats. Això planteja la pregunta: per què Déu va crear l’univers i els éssers humans si no el va beneficiar?
La resposta rau en el concepte de gràcia divina. La creació, igual que la salvació, és vista com un acte de gràcia de Déu. No es fa per millorar o millorar la naturalesa de Déu, ja que Ell ja és infinitament perfecte. En canvi, Déu crea en benefici de les seves criatures, oferint-los l’oportunitat d’entrar en relació amb Ell. A través d’aquesta relació, els humans experimenten creixement i millora, mentre que Déu roman sense canvis en la seva perfecció.

La creació canvia Déu?

Alguns podrien preguntar-se si l’acte de crear l’univers i interactuar amb els éssers humans canvia Déu d’alguna manera. Després de tot, a mesura que els humans desenvolupen i formen relacions més properes amb Déu, pot semblar que la seva experiència o existència es millora d’alguna manera.
No obstant això, aquest no és el cas. La perfecció de Déu significa que Ell no esdevé més amorós, més coneixedor o més poderós com a resultat de la creació. El seu acte de creació és exclusivament per al benefici dels éssers finits, permetent-los participar en una relació amb la font d’amor, bondat i valor infinits. La naturalesa de Déu roman inalterada, mentre que les criatures que Ell va fer pateixen la transformació i el creixement que resulten de conèixer-lo i experimentar-lo.

Canvis aparents en Déu a la Bíblia

Al llarg de la Bíblia, hi ha nombroses històries que semblen representar Déu canviant d’opinió o reaccionant a la nova informació. Per exemple, a la història de Jonàs, sembla que Déu reconsidera la seva decisió de destruir la ciutat de Nínive després que la gent es penedeix. De la mateixa manera, en el relat d’Abraham intercedint per Sodoma, Déu sembla negociar sobre el destí de la ciutat, canviant potencialment el seu curs d’acció.
Com conciliem aquestes històries amb la idea que Déu no pot canviar d’opinió? La resposta rau en comprendre la naturalesa literària d’aquestes narracions. La Bíblia sovint utilitza l’antropomorfisme, que atribueix característiques humanes a Déu, com una manera de fer que les accions divines siguin més comprensibles i comprensibles per als lectors. En aquestes històries, Déu es representa d’una manera que ressona amb les experiències humanes de presa de decisions i emoció.
Aquestes narracions no s’han de llegir com a descripcions literals de la naturalesa de Déu. En canvi, utilitzen el llenguatge de la narració humana per comunicar veritats divines. De la mateixa manera que de vegades es descriu Déu amb trets físics com els ulls, els braços o les ales, aquestes històries de Déu “canviant d’opinió” són artificis literaris. Presenten accions divines des d’una perspectiva humana, però no s’han d’interpretar com a declaracions sobre la naturalesa real de Déu.

La immutabilitat de Déu: la perfecció immutable

El concepte teològic de la immutabilitat afirma que Déu no canvia en la seva essència, coneixement i voluntat. Aquesta immutabilitat és una conseqüència directa de la perfecció de Déu. Si Déu canviés, implicaria una millora (que suggeriria una imperfecció prèvia) o un declivi (que suggeriria una pèrdua de perfecció).
Per a un ésser que ja és perfecte, cap d’aquestes possibilitats és coherent amb la seva naturalesa. Per tant, la immutabilitat de Déu és un atribut clau de la seva naturalesa divina. Es manté constant, fiable i inquebrantable en la seva saviesa i accions, proporcionant una base ferma per a la fe i la confiança.

Conclusió: trobar inspiració en la coherència divina

Mentre explorava aquest tema, em vaig trobar amb altres que compartien perspectives similars sobre la naturalesa immutable de Déu. Les seves idees van aprofundir la meva comprensió i van reafirmar la meva creença en la perfecció i la coherència de Déu. Saber que Déu no pot canviar d’opinió a causa de la seva omnisciència aporta consol i seguretat. Si esteu interessats en aprendre més sobre aquest tema, us animo a veure aquest vídeo que provoca reflexions. El pots trobar aquí. Ofereix més informació sobre per què la naturalesa immutable de Déu és essencial per entendre la seva perfecció.