Comprendre el coneixement del futur de Déu: una exploració que fa pensar

Introducció: Déu pot conèixer el futur?

Una de les característiques definitòries del concepte judeocristià de Déu és la seva capacitat per conèixer el futur. Per a la persona mitjana, això pot semblar una gesta impossible. Després de tot, com pot algú o qualsevol cosa saber què encara no ha passat? Aquest article aprofundeix en els fonaments filosòfics de la preconeixement de Déu, explorant diversos models que intenten explicar com una deïtat podria entendre els esdeveniments futurs. Al final, veurem que no només és possible que Déu conegui el futur, sinó que també hi ha múltiples maneres d’entendre aquest fenomen complex.

Models per comprendre el coneixement de Déu

Una explicació destacada del preconeixement de Déu implica la teoria del temps. Segons aquesta teoria, tots els moments del temps (passat, present i futur) són igualment reals. En aquesta visió, el temps no és un riu que flueix on un moment segueix al següent; més aviat, tots els moments existeixen simultàniament. Els humans experimentem el temps de manera lineal, però això podria ser només una peculiaritat de la nostra consciència. Per a Déu, el temps pot ser com un llibre obert, amb tots els esdeveniments de la història i el futur disponibles alhora.
Si aquest model és exacte, el coneixement de Déu del futur esdevé bastant senzill d’explicar. Atès que tots els moments del temps són igualment reals, Déu pot percebre el futur de la mateixa manera que percep el present i el passat. En existir fora dels límits del temps, Ell pot “veure” tots els moments alhora. Aquest model d'”univers de blocs” presenta una explicació convincent per a l’omnisciència de Déu.

Vista alternativa: Déu dins del temps

Però, què passa si Déu existeix en el temps, experimentant-ho com nosaltres? En aquest cas, com podria saber el que encara no ha passat? Aquesta pregunta revela un aspecte interessant de com pensem el coneixement. La hipòtesi darrere de la pregunta és que el coneixement de Déu funciona com el nostre, és a dir, basat en la percepció. Però si Déu experimenta el temps com ho fan els humans, hi ha una altra manera de conèixer el futur sense dependre de la percepció?
Aquí entra en joc un altre model: el model conceptualista. Segons aquesta teoria, Déu no percep el futur de la mateixa manera que podríem “veure” el món que ens envolta. En canvi, Déu coneix totes les veritats, inclosos els esdeveniments futurs, a causa de la seva naturalesa divina. En altres paraules, el coneixement de Déu del futur no es basa en la previsió; es basa en la seva comprensió de totes les proposicions veritables. Ell sap, de manera innata, si menjareu pizza demà o si decidireu saltar-la. Aquest coneixement no prové de mirar endavant, sinó de conèixer el valor de veritat de totes les afirmacions, passats, presents o futurs.

Percepció versus coneixement innat

El contrast entre el coneixement basat en la percepció i el coneixement innat ofereix una manera il·luminadora de pensar sobre la preconeixement de Déu. Els humans sovint conceptualitzem el coneixement de Déu com a semblant al nostre, la qual cosa implica mirar cap endavant per veure què passarà. Tanmateix, aquesta visió és problemàtica. Si el futur encara no ha passat, com el pot “veure” Déu?
El model perceptiu, en aquest sentit, no té en compte la naturalesa del temps en relació amb l’omnisciència de Déu. Si acceptem que Déu no té sentits físics com els humans, aquest model esdevé encara més inadequat. Déu, com a ment no encarnada, no es basa en la vista o l’oïda per conèixer les veritats. En canvi, el seu coneixement és innat: entén la veritat de les proposicions simplement en virtut de la seva naturalesa divina.

Afrontar la complexitat del temps

Aleshores sorgeix la pregunta: si Déu coneix totes les veritats de manera innata, vol dir això que cada acció o esdeveniment del futur ja està determinat? El lliure albir encara existeix? Aquest dilema filosòfic ha desconcertat els estudiosos durant segles. Si Déu sap que menjareu pizza demà, vol dir que no teniu cap opció?
Segons el model conceptualista, el preconeixement de Déu no necessàriament entra en conflicte amb el lliure albir. Encara que Déu sap la veritat de les proposicions futures, això no vol dir que aquests esdeveniments estiguin predeterminats pel seu coneixement. En canvi, Déu sap què triareu lliurement. El seu coneixement dels esdeveniments futurs prové de la seva comprensió de les proposicions veritables, però encara tens la llibertat de prendre aquestes decisions.

El paper de les proposicions en el coneixement de Déu

Un aspecte fascinant d’aquest model és el seu èmfasi en les proposicions. Segons aquesta teoria, les proposicions sobre el futur ja existeixen en el present. Per exemple, l’afirmació “Demà menjaràs pizza”, existeix ara, tot i que demà encara no ha arribat. Déu, sent omniscient, pot conèixer el valor de veritat d’aquesta proposició ara mateix. Ell sap si és cert o fals, tot i que l’esdeveniment encara no s’ha produït des de la nostra perspectiva.
Aquesta perspectiva desplaça el focus de Déu “veient” els esdeveniments futurs i cap a Ell comprenent la veritat de totes les proposicions. D’aquesta manera, el coneixement de Déu del futur no és com veure una pel·lícula abans d’hora. En canvi, és com conèixer el resultat d’una equació matemàtica o entendre l’estructura d’un sistema complex.

Conclusió: aprendre dels altres

En explorar aquests diversos models de preconeixement de Déu, descobrim profundes visions filosòfiques sobre el temps, la veritat i el coneixement. Des de la teoria de l’univers de blocs fins al model conceptualista, hi ha nombroses maneres de conciliar la idea d’un Déu omniscient amb la complexitat del temps i el futur.
Curiosament, vaig descobrir que molts altres comparteixen la meva curiositat sobre aquest tema, i una persona en particular em va inspirar. Si esteu interessats a explorar aquestes idees més, us recomano que mireu aquest vídeo que provoca reflexions a YouTube: William Craig – Com podria Déu conèixer el futur?. També us pot inspirar a veure les coses des d’una nova perspectiva.