Introducció: Entendre la creació de Déu

En moltes discussions religioses, sovint escoltem que **Déu és el Creador**. Aquesta idea sembla senzilla, però què significa realment que Déu creï el món? En aquest article, explorarem el concepte més profund de **creació** i intentarem respondre la pregunta: Quines coses existeixen realment? En comprendre la naturalesa de la creació i el que existeix fora de Déu, podem captar una imatge més clara de la realitat, tant física com abstracta.

La doctrina de la creació

Al cor de la creació hi ha la creença que **Déu és la font de tota la realitat fora d’ell mateix**. Aquesta idea suggereix que, a part de Déu, tota la resta ha estat creada per Ell. Però què inclou exactament “tota la resta”? En primer lloc, implica **tots els objectes físics i concrets**: tot allò que podem observar i interactuar a l’univers. Això inclou els planetes, les estrelles, els éssers vius i fins i tot el teixit del mateix **temps i espai**.
La creació també s’estén més enllà de l’àmbit físic. Comprèn **realitats espirituals** en què algunes persones creuen, com ara els àngels o altres éssers no materials. L’existència d’aquestes entitats espirituals és una qüestió de fe per a molts, però en la doctrina de la creació, es consideren part de la realitat que Déu ha creat.

Objectes abstractes: existeixen?

Un aspecte interessant d’aquesta discussió gira al voltant de l’existència d’**objectes abstractes**. Es tracta d’entitats que no són físiques ni espirituals però que alguns filòsofs consideren reals a la seva manera. Alguns exemples d’objectes abstractes inclouen **nombres**, **proposicions matemàtiques** i **principis lògics**. Tot i que potser no podem tocar o observar aquestes coses directament, tenen un paper essencial en la nostra comprensió de la realitat.
Alguns filòsofs argumenten que els objectes abstractes, com ara **veritats matemàtiques** i **lleis de la lògica**, existeixen independentment de Déu. Tanmateix, altres creuen que fins i tot aquests conceptes abstractes es basen en la **ment de Déu**. Això vol dir que la **lògica, les matemàtiques i fins i tot la causalitat** existeixen perquè són un reflex dels pensaments de Déu. Des d’aquesta visió, **Déu és la base definitiva** no només de les realitats físiques i espirituals, sinó també dels principis abstractes que regeixen la nostra comprensió del món.

Tot existeix? El cas de les entitats de ficció

Mentre es parla de l’existència, és important diferenciar entre **coses que realment existeixen** i les que no existeixen. Preneu, per exemple, **entitats de ficció** com **Sherlock Holmes**. Holmes és un personatge creat per l’escriptor Arthur Conan Doyle, però existeix realment? La majoria estarien d’acord que Sherlock Holmes no existeix com a persona real. Tanmateix, alguns filòsofs podrien argumentar que existeix com un tipus d’**objecte abstracte**, un personatge de l’àmbit de la ficció.
Però des de la perspectiva de la **doctrina de la creació**, els **personatges de ficció** com Sherlock Holmes no es consideren part de la realitat de la mateixa manera que ho són els objectes concrets o abstractes. **Déu no va crear Sherlock Holmes**; en canvi, la seva existència és fruit de la imaginació humana. Per tant, només es creu que les coses que existeixen genuïnament, ja siguin físiques, espirituals o abstractes, deuen el seu ésser a Déu.

El començament del temps i l’espai

Un component essencial de la creació és la idea que **Déu va crear tot en un moment concret**. Això implica que **l’univers i tot el que hi ha al seu interior no sempre ha existit**. Si bé Déu és etern i existeix fora del temps, l’**univers físic** i el **regne del temps i l’espai** van tenir un començament. Això marca una distinció fonamental entre **Déu** i la seva creació: mentre que **Déu és atemporal i increat**, tota la resta depèn d’ell per a la seva existència.
Aquest aspecte temporal de la creació sovint confon a les persones. Molts assumeixen que l’univers sempre ha existit, o que el temps i l’espai són eterns. Tanmateix, segons la **doctrina de la creació**, tot el que sabem —**temps, espai i matèria**—va ser creat per Déu. Abans d’aquest acte de creació, no hi havia res més que Déu mateix.

Creació i dependència

Una cosa important a entendre és que **la creació depèn inherentment de Déu**. Els objectes físics que veiem, els éssers espirituals en els quals creiem i les veritats abstractes que estudiem **deu la seva existència a Déu**. Aquesta relació de dependència és central a la **doctrina de la creació**. Sense l’acció creativa de Déu, res a part d’ell no existiria.
En aquest sentit, **la creació no és només un esdeveniment puntual**. És un procés continu en el qual Déu continua sostenint tot el que ha creat. De la mateixa manera que Ell va ser responsable de l’acte inicial de la creació, també és responsable de mantenir l’existència continuada de l’univers. **Sense la voluntat de Déu**, res no podria existir ni continuar existint.

Déu i el concepte de realitat

Aleshores, què vol dir dir que **Déu és el creador de tot**? Vol dir que **tot el que està fora de Déu li deu la seva existència**. Això inclou no només el món físic que podem veure i tocar, sinó també les **dimensions espirituals i abstractes** de la realitat. **Déu és el responsable** de fer que tot es produeixi, ja siguin les estrelles del cel o els principis matemàtics que les regeixen.
Encara més important, aquest concepte destaca la idea que **la creació no és eterna**. L’univers, el temps i l’espai van tenir un començament, i aquest inici va sorgir de l’**acció creativa de Déu**. Com a font de tota existència, Déu és el fonament de tot el que entenem sobre la realitat.

Conclusió: una reflexió personal sobre la creació

Reflexionant sobre la naturalesa de la creació i l’existència, em recordo com de gran i complexa és realment la idea de **Déu com a Creador**. Engloba no només l’univers físic sinó també els **regnes espirituals i abstractes**. Tot el que està fora de Déu, ja sigui quelcom tangible com una muntanya o tan conceptual com un teorema matemàtic, **Li deu la seva existència**.
Aquesta exploració de la creació ens anima a pensar més profundament sobre la naturalesa de la realitat i el paper que Déu juga a l’hora de sostenir-ho tot. Si trobeu aquestes idees tan intrigants com jo, us recomano veure aquest vídeo perspicaç que explora el tema amb més detall: William Lane Craig – Quines coses existeixen realment?.