Introducció: Déu i el concepte d’univers múltiples

La idea d’un **multivers**, un concepte de la cosmologia moderna, ha despertat molt debat en els cercles científics i teològics. Un multivers suggereix que hi ha **innombrables universos** a més del nostre, cadascun potencialment funcionant amb diferents lleis i condicions físiques. Tot i que aquesta idea pot semblar desafiar certes visions tradicionals, planteja una pregunta intrigant: **El concepte d’un multivers entra en conflicte amb la idea de Déu com a Creador?**
En aquest article, explorarem com la idea dels **universos múltiples** s’adapta al marc del **teisme** i si la teoria del multivers desafia o complementa la creença en un **creador transcendent**.

El multivers i el teisme: un conflicte?

Quan considerem la **teoria del multivers**, alguns podrien preguntar-se si suposa un desafiament al concepte de **Déu com a creador** de tot. A primera vista, la idea d’innombrables universos, cadascun amb diferents lleis de la física, pot semblar contradir els ensenyaments religiosos tradicionals que emfatitzen la **creació singular** del nostre univers per part de Déu. Tanmateix, una mirada més propera mostra que aquestes idees no estan intrínsecament en conflicte.
El teisme ensenya que Déu és el **Creador infinit** de l’espai, el temps i tot el que existeix. Des d’aquesta perspectiva, l’abast de la creació de Déu pot ser tan vast i variat com **Déu desitja**. Com a **Creador de tota la realitat**, Déu podria haver creat **universos múltiples** si ha decidit fer-ho. De fet, el concepte multivers fins i tot es podria veure com una expressió de la **creativitat i poder infinits** de Déu.
Com s’esmenta a la transcripció, **William Lane Craig** no troba el concepte d’un multivers preocupant pel seu teisme. Argumenta que un **Creador infinit i transcendent** podria crear qualsevol nombre de realitats espai-temps o dominis causalment no connectats dins d’un univers. Això suggereix que una vegada que acceptem l’existència d’un **Creador que transcendeix l’espai i el temps**, la mida, l’estructura i, fins i tot, el nombre d’univers són qüestions secundàries. **El poder creatiu de Déu** no està limitat pels límits del nostre univers.

Mecànica quàntica i universos ramificats

La **teoria del multivers** té una sèrie d’interpretacions, una de les quals sorgeix de la **mecànica quàntica**. Segons algunes interpretacions, en cada moment del temps, es produeix una **ramificació**, creant nombroses realitats diferents on es desenvolupen diferents resultats. Això vol dir que en un univers succeeixen certs esdeveniments, mentre que en un altre es produeixen versions lleugerament diferents dels mateixos esdeveniments. Tot i que això pot semblar descabellat, és un concepte que ha cridat l’atenció en el discurs científic.
Malgrat les estranyes implicacions d’aquesta teoria, no molesta als teistes com Craig**. Sosté que fins i tot si l’univers es divideix en infinitat de versions en cada moment quàntic, **Déu encara tindria el control** de les lleis quàntiques i del marc espai-temps en què tenen lloc tots els esdeveniments. Per tant, tant si vivim com si no en un univers amb realitats ramificades, **Déu segueix sent l’autor de totes les lleis de la naturalesa** i és responsable de crear les condicions en què es pugui produir aquesta ramificació.

Déu crea un multivers?

Tot i que el concepte de multivers no entra en conflicte amb la idea de **l’omnipotència de Déu**, hi ha un altre aspecte a tenir en compte: **De fet Déu va crear un multivers?** William Lane Craig expressa **escepticisme** sobre aquesta metafísica. hipòtesi. Argumenta que si fóssim simplement **un membre aleatori** d’un vast conjunt d’universos, probablement observaríem un tipus d’univers molt diferent del que fem en realitat.
Per exemple, **Craig suggereix** que en un multivers infinit, hauríem d’esperar que es produeixin esdeveniments altament improbables, com ara **màquines de moviment perpetu** o **conills que porten llaçets rosats**, ja que les lleis de la probabilitat permetria que fins i tot els esdeveniments més improbables succeeixin en algun lloc del multivers. Tanmateix, l’univers que observem està **ordenat racionalment**, i aquests esdeveniments improbables no es produeixen. Això suggereix que hi ha **alguna cosa especial** sobre el nostre univers que demana una explicació més enllà de l’atzar.
A més de l’absència d’esdeveniments absurds, **Craig assenyala** que si fóssim simplement un univers aleatori en un multivers, seria molt més probable que observem un **pegat inflacionari** molt més petit que el Atesa la immensitat del nostre univers, la idea que sigui simplement un membre generat aleatòriament d’un multivers sembla **estadísticament improbable**.

El taló d’Aquil·les de la hipòtesi del multivers

Un dels principals **defectes de la hipòtesi del multivers**, segons Craig, és el tema de la probabilitat. Si la teoria del multivers fos certa i ens situéssim aleatòriament dins d’un dels innombrables universos, les probabilitats són aclaparadores que estiguem en un **un tipus diferent d’univers**, un on les condicions estan molt menys afinades per a la vida. De fet, hauríem d’esperar observar un univers molt més petit i senzill.
L’**afinació** de les constants cosmològiques del nostre univers presenta un repte important per a la teoria del multivers. La **constante cosmològica**, per exemple, està precisament calibrada per permetre l’existència de la vida. Craig argumenta que les probabilitats que aquest ajustament es produeixi purament per casualitat són increïblement baixes, i un **multivers** ple d’universos aleatoris n’hauria d’incloure molts que siguin molt menys hospitalaris per a la vida que el nostre.
L’escepticisme de Craig destaca el que veu com el **taló d’Aquil·les** de la hipòtesi del multivers: si som un univers ordenat aleatòriament entre molts, hauríem d’observar una **realitat més caòtica i menys ordenada**. El fet que observem un **univers tan afinat** suggereix que hi ha més a la nostra existència que l’atzar.

Conclusió: Déu i el multivers

En conclusió, la idea d’un **multivers** no necessàriament entra en conflicte amb el teisme. De fet, el concepte de **universos múltiples** es pot conciliar fàcilment amb la creença en un **Creador infinit** que transcendeix l’espai i el temps. Tanmateix, si Déu va crear o no un multivers és una **pregunta separada**. William Lane Craig ofereix un **escepticisme** reflexiu sobre la hipòtesi del multivers, argumentant que l’**afinació** i l’ordre racional del nostre univers suggereixen que no som simplement un membre aleatori d’un conjunt infinit.
En definitiva, la teoria del multivers, tot i que és intrigant, no disminueix el paper de **Déu com a Creador**. Fins i tot pot apuntar a la **naturalesa il·limitada del poder creador de Déu**, que s’estén més enllà dels límits del nostre univers.
Si esteu interessats a explorar-ho més, he trobat algú amb opinions similars que em va inspirar. Pots veure el vídeo aquí: William Lane Craig: Déu va crear múltiples universos?.