Introducció: la complexitat del temps i Déu

Una de les preguntes més perplexes i fascinants de la filosofia i la teologia és com **Déu es relaciona amb el temps**. El temps, una cosa que tots experimentem i donem per fet, esdevé molt més complex quan es considera en el context de la naturalesa eterna de Déu. La qüestió de si Déu va crear el temps, i si existeix dins d’ell o fora d’ell, ha desconcertat els pensadors durant segles. En aquest article, ens endinsarem en dues perspectives diferents sobre el temps: la **teoria dinàmica (tensa)** i la **teoria estàtica (sense tensió)**, i examinarem les seves implicacions per entendre **la relació de Déu amb el temps**. .

La naturalesa del temps: dinàmica (tensa) vs. estàtica (sense tensió)

Abans d’explorar com **Déu es relaciona amb el temps**, primer hem d’entendre les dues teories principals del temps que configuren aquesta discussió. **Els filòsofs i els científics han debatut durant molt de temps si el temps és dinàmic o estàtic**, i aquesta distinció canvia fonamentalment com veiem la realitat, així com la interacció de Déu amb ella.
La **teoria dinàmica del temps**, també coneguda com a **teoria tensa**, veu el temps com una cosa que flueix. Segons aquesta perspectiva, el **passat ja no existeix**, el **present és tot el que és real** i el **futur és merament potencial**. Els esdeveniments i els moments neixen i després s’esvaeixen, creant una veritable sensació de flux temporal o **devenir**. En aquesta teoria, hi ha una diferència objectiva entre passat, present i futur.
D’altra banda, la **teoria estàtica del temps**, també coneguda com a **teoria sense tensió**, té una visió radicalment diferent. Argumenta que **tots els moments del temps (passat, present i futur) són igualment reals**. Des d’aquesta perspectiva, el temps no “flueix” realment i el pas del temps és només una il·lusió creada per la consciència humana. Segons la teoria estàtica, el temps és un **bloc de quatre dimensions** on cada moment existeix simultàniament, i la nostra percepció del canvi és simplement la manera com experimentem aquesta realitat immutable.

Com afecta la teoria dinàmica a la nostra visió de Déu i del temps

La **teoria del temps dinàmica o tensa** s’alinea més estretament amb l’experiència humana comuna. Sentim el pas del temps mentre passem del passat pel present i cap al futur. Aquesta teoria suggereix que **Déu també opera dins d’aquest flux de temps**. En aquest punt de vista, Déu participa activament en el temps a mesura que es desenvolupen els esdeveniments. Sap el que ha passat, és plenament conscient del present i anticipa el futur. Però igual que nosaltres, **Déu experimenta el temps com una cosa que es mou**.
Per a aquells que s’adhereixen a aquesta teoria, és fàcil imaginar que **Déu interactua amb la seva creació en un sentit temporal**. Escolta les oracions mentre es pronuncien, respon als esdeveniments a mesura que ocorren i es compromet amb la seva creació en temps real. Això vol dir que **el coneixement i les accions de Déu estan canviant contínuament** com a resposta al desenvolupament de la història. En cert sentit, la relació de Déu amb el temps és **dinàmica**, igual que la nostra.
Aquesta visió del temps i de Déu crea una imatge més personal i relacionable de Déu. Tanmateix, planteja preguntes difícils: si Déu està lligat pel temps, està subjecte a les seves limitacions? Pot Déu ser atemporal si experimenta el temps de la mateixa manera que nosaltres? Aquestes preguntes ens porten a la **teoria estàtica del temps**.

Com la teoria estàtica redefineix l’atemporalitat de Déu

La **teoria estàtica o sense tensió del temps** ofereix una imatge completament diferent de com **Déu es relaciona amb el temps**. Si **tots els moments del temps existeixen per igual** i el temps és un bloc fix de quatre dimensions, aleshores **Déu no està lligat pel temps** tal com som. En canvi, **Déu existeix fora del temps**, veient tota la línia de temps de l’univers en un moment etern i immutable.
En aquesta visió, **Déu veu el passat, el present i el futur simultàniament**. Per a Déu, els esdeveniments que experimentem que succeeixen de manera seqüencial, com ara la creació del món, la vida de Jesús i la fi dels temps, són tots igualment presents per a Ell. **La perspectiva de Déu no està limitada pel flux del temps**, perquè Ell existeix més enllà. No està subjecte a les restriccions de l’existència temporal i, per tant, és realment **atemporal**.
Aquesta visió estàtica del temps s’alinea bé amb la **teoria de la relativitat d’Einstein**, que suggereix que **el temps és simplement una altra dimensió de l’univers**. Segons aquesta teoria, **el temps no es mou**; més aviat, forma part del teixit de l’univers, com l’espai. Alguns filòsofs i físics argumenten que aquesta visió del temps és una representació més precisa de la realitat, tot i que contradiu la nostra experiència quotidiana del temps.

La tensió entre les dues teories

Tot i que les **teories estàtiques i dinàmiques del temps** ofereixen explicacions intrigants, condueixen a una comprensió molt diferent de la relació de Déu amb el temps. A la **visió dinàmica**, Déu interactua amb el món en temps real, experimentant els esdeveniments a mesura que succeeixen. En canvi, la **visió estàtica** suggereix que Déu veu tot el temps en un únic moment etern, fent-lo immutable i fora del món temporal.
Un dels reptes amb la **teoria estàtica** és que sembla allunyar **Déu de la seva creació**. Si **Déu existeix fora del temps**, com es relaciona amb els éssers que experimenten el temps? Pot Déu encara respondre a les pregàries i intervenir en la història? Alguns crítics argumenten que la teoria estàtica fa que Déu sembli passiu, observant però no implicant-se activament amb el món temporal.
D’altra banda, la **teoria dinàmica** planteja preocupacions sobre **la perfecció i la immutabilitat de Déu**. Si Déu existeix en el temps, canvia? Si el coneixement de Déu s’actualitza constantment a mesura que avança el temps, encara es pot considerar que ell és **omniscient i immutable**? Aquestes preguntes demostren la complexitat de conciliar **atributs divins** amb la nostra comprensió del temps.

Conclusió: com hem d’entendre Déu i el temps?

En última instància, tant les **teories estàtiques com les dinàmiques del temps** ofereixen informació valuosa sobre com podríem entendre la **relació de Déu amb el temps**. La **teoria dinàmica** ens permet veure Déu íntimament implicat en el desenvolupament de la història, mentre que la **teoria estàtica** emfatitza la naturalesa eterna i immutable de Déu. **Cap de les dues visions està exempta de reptes**, i la qüestió de com es relaciona Déu amb el temps segueix sent un dels **misteris més profunds de la teologia**.
En la meva exploració d’aquest tema, vaig trobar algú que comparteix una fascinació similar amb la intersecció de **Déu i el temps**. Les seves idees m’han inspirat a pensar més profundament sobre aquestes preguntes, i us convido a explorar-ho més endavant mirant aquest vídeo: William Lane Craig – Déu va crear el temps?.