Introducció: conciliar el preconeixement diví amb la llibertat humana
Una de les preguntes més profundes i intrigants de la teologia és com l’omnisciència de Déu, especialment la seva preconeixement del futur, pot conviure amb la llibertat humana. Si Déu ho sap tot, inclòs què passarà, com poden els humans tenir lliure albir? Hi ha algun espai per a una elecció genuïna si Déu ja coneix el resultat? Aquestes preguntes han desconcertat els teòlegs durant segles. En aquest article, explorem el concepte de *coneixement mitjà*, un enfocament fascinant per entendre com el preconeixement diví i la llibertat humana poden coexistir harmònicament.
Què és la presciencia diví?
El preconeixement diví es refereix a la capacitat de Déu de saber-ho tot sobre el futur. Això inclou tots els esdeveniments que passaran i totes les accions que faran els humans. Tanmateix, el repte sorgeix quan considerem la llibertat humana. Si Déu ja sap quines eleccions farem, tenim realment la llibertat d’escollir el contrari?
La visió tradicional de la presciencia diví afirma que Déu ho sap tot per endavant sense que els esdeveniments es desenvolupin d’una manera determinista. Per exemple, Déu podria saber que triareu menjar pizza demà, però això no vol dir que us obligui a prendre aquesta elecció. Tanmateix, la pregunta segueix sent: si el coneixement de Déu és infal·lible, com podem dir que tenim opcions reals?
El paper del coneixement mitjà
*El coneixement mitjà* és un concepte teològic introduït pel teòleg jesuïta Luis de Molina del segle XVI. Aquesta idea, que uneix la bretxa entre la preconeixement diví i la llibertat humana, ha estat revifada en els temps moderns per filòsofs com Alvin Plantinga. El coneixement mitjà proposa que Déu sap no només tot el que *podria* passar (anomenat el seu coneixement natural) i tot el que *succeirà* (el seu coneixement lliure), sinó també el que *podria* passar sota qualsevol circumstància possible.
Això vol dir que Déu coneix totes les eleccions potencials que els humans podrien fer i els resultats d’aquestes eleccions. Per exemple, Déu sap no només si triareu pizza demà, sinó també què hauríeu escollit si les circumstàncies fossin diferents, si estiguéssiu en un restaurant diferent o tinguéssiu un suggeriment diferent.
Aquest tipus de coneixement permet a Déu preveure com actuaria les persones en qualsevol situació donada, permetent-li crear un món on la seva voluntat s’acompleixi, però sense anul·lar la llibertat humana. Aquest marc reconcilia l’omnisciència de Déu amb el lliure albir humà suggerint que, tot i que Déu coneix tots els futurs possibles, permet als humans prendre decisions reals i lliures dins d’aquests futurs.
El coneixement natural, mitjà i lliure de Déu
Per entendre completament el coneixement mitjà, és útil situar-lo dins del context més ampli del coneixement de Déu. Segons el marc de Molina, Déu té tres tipus de coneixement:
1. **Coneixement natural**: aquest és el coneixement de Déu de totes les possibilitats. Déu sap tot el que podria passar en qualsevol món possible.
2. **Coneixement mitjà**: aquest és el coneixement de Déu del que *passaria* si es complissin determinades condicions o circumstàncies. Això inclou saber com triaria lliurement cada individu en qualsevol situació.
3. **Coneixement lliure**: es refereix al coneixement de Déu del que *succeirà* en el món real que va crear.
El coneixement mitjà es troba entre el coneixement natural de les possibilitats de Déu i el seu coneixement lliure dels esdeveniments reals. És a través d’aquest coneixement mitjà que Déu pot preveure totes les opcions i resultats potencials, tot preservant la llibertat humana.
Com el coneixement mitjà equilibra la sobirania divina i la llibertat humana
Una de les característiques més convincents del coneixement mitjà és com defensa tant la sobirania de Déu com la llibertat humana. Amb un coneixement mitjà, Déu no controla ni predetermina totes les accions que fan els humans. En canvi, Ell sap què faria cada persona en una situació determinada. Això li permet crear un món on els seus plans es compleixin, mentre que la gent conserva la llibertat de prendre decisions genuïnes.
Per exemple, imagineu que Déu vol assegurar-se que tingui lloc un esdeveniment històric concret. Mitjançant el coneixement mitjà, Déu pot preveure com actuarien diferents individus en diferents circumstàncies. Aleshores pot orquestrar un conjunt de circumstàncies que condueixin a l’esdeveniment que desitja, tot sense violar el lliure albir dels individus implicats. Encara prenen les seves pròpies decisions, però Déu sap per endavant quines seran aquestes decisions en el context de les circumstàncies que Ell crea.
L’exemple de la cançó de Nadal: una il·lustració útil
Una il·lustració popular del coneixement mitjà es pot trobar a *A Christmas Carol* de Charles Dickens. Quan el fantasma del Nadal encara per venir mostra a Scrooge una visió del seu futur, no és només una predicció del que * passarà *. En canvi, és una visió del que * passaria * si Scrooge no canvia les seves maneres. Scrooge conserva la llibertat de canviar el seu comportament, i si ho fa, el futur que se li mostra no es produirà. Aquesta idea és paral·lela al coneixement mitjà: Déu sap no només què passarà, sinó què passaria en funció de les lliures eleccions de la gent.
Providència i control diví
El coneixement mitjà proporciona a Déu un control providencial increïble. En saber què farien els individus en totes les situacions possibles, Déu pot donar forma al món de tal manera que s’aconsegueixin els seus propòsits finals. Tanmateix, aquest control no nega la responsabilitat ni la llibertat humana. La gent encara tria lliurement les seves accions, encara que Déu sap per endavant què triarà.
Aquesta visió contrasta amb el determinisme teològic, on Déu fa directament que cada esdeveniment es desenvolupi d’una manera predeterminada. En canvi, el coneixement mitjà preserva la idea del lliure albir en permetre als individus prendre les seves pròpies eleccions, mentre Déu treballa dins d’aquestes eleccions per assolir els seus propòsits.
Els coneixements mitjans són massa controlats?
Alguns crítics del coneixement mitjà, com l’amfitrió de la transcripció del vídeo, plantegen preocupacions sobre si dóna a Déu massa control. Si Déu pot preveure i guiar tots els esdeveniments, vol dir això que els humans són només participants d’un drama amb guió prèvia? Teòlegs com Molina argumenten que no és així. La llibertat humana es preserva perquè els individus prenen les seves pròpies decisions en resposta a les circumstàncies a les quals s’enfronten. Déu simplement sap per endavant quines seran aquestes opcions.
Des d’aquesta perspectiva, el coneixement mitjà permet que Déu treballi dins del món sense ser un titellaire. Ell crea les circumstàncies, però els humans encara determinen les seves accions dins d’aquestes circumstàncies.
El debat sobre el coneixement mitjà
El concepte de coneixement mitjà no és universalment acceptat. Alguns teòlegs i filòsofs argumenten que dóna a Déu massa influència sobre les decisions humanes. D’altres tenen dificultats per concebre com Déu pot conèixer els resultats de les opcions lliures sense que aquestes eleccions es determinin per endavant.
Tanmateix, com assenyala el filòsof cristià Dean Zimmerman, el coneixement mitjà és una de les posicions més populars entre els filòsofs cristians contemporanis. Tot i que potser no té majoria, ofereix una manera robusta i intel·lectualment satisfactòria de conciliar la preconeixement diví amb la llibertat humana.
Conclusió: idees des de la teologia filosòfica
El coneixement mitjà proporciona una solució fascinant a la qüestió mil·lenària de com l’omnisciència de Déu pot conviure amb la llibertat humana. En permetre que Déu sàpiga què farien els individus en una situació determinada, aquesta teoria ofereix una manera de preservar tant la providència divina com el lliure albir.
Em va semblar profundament inspiradora aquesta exploració del coneixement mitjà, ja que ofereix una nova perspectiva sobre l’intricat equilibri entre el control de Déu i la llibertat humana. Si esteu interessats a aprendre més sobre aquest tema, us animo a fer una ullada a aquesta discussió detallada: William Retrospectiva de Lane Craig III: Preconeixement diví | Més a prop de la veritat. Pot desafiar la vostra comprensió de l’omnisciència divina i inspirar-vos a reflexionar sobre les vostres pròpies opinions sobre la llibertat i la responsabilitat.